Conferència de Jaume Campàs i Farnols,al Temple Romà de Vic.
Quan el Partit Carlí de Catalunya avui parla de furs,vol dir Confederació.
EL Partit Carlí de Catalunya juntament amb altres partits carlins d’altres nacions ,de l’actual marc polític de l’Estat espanyol,l’any 2005 en el 11è Congrés celebrat a Tolosa, a la província de Guipuscoa a Euskal Herria,recuperava una vella tradició carlina la idea de Confederació.La Confederació,que ja a l’any 1930,el Partit Carlí aleshores ja en feia esment doncs,perquè feu un Estatut que serví com a previ per a l’Estatut de Núria del 31,i s’hi referia de manera plena.
Si bé anys els anteriors a la guerra civil s’insistia en el concepte confederatiu,i els anys posteriors a aquesta en plena etapa de la clandestinitat franquista,i durant la Transició,recordava ja la necessitat d’una federació lliure,no es desdeia pas de la confederació,aquests dos conceptes sempre solien anar junts.
Com ja hem dit,avui quan el Partit Carlí de Catalunya,parla de furs, vol dir confederació
Què entenem per furs?
L’Estat dels furs té la seva primera versió en els regnes peninsulars de la Corona Catalana-Aragonesa de Jaume I i els seus descendents.Fou el que formà amb els quatre regnes de Catalunya,Aragó,Mallorca i València que tingueren per titular el Conqueridor.
Cadascú d’aquests estats,d’aquest superestat, era sobirà i independent per tant de tot altra,i es regia per les seves lleis de les quals les fonamentals dels drets de les persones i de l’ordenació de la vida política,és a dir ,les constitucionals,que constituïen els furs.
Amb aquest nom es conegueren les lleis d’Aragó,les de València, Mallorca,les de Navarra,del Senyoriu de Biscaia,d’Alaba i Gui puscoa... A Catalunya se’n deien Constitucions.
El nom de Fur es generalitza entre nosaltres,gràcies a la influència del Carlisme,per designar la llei fonamental específica d’un poble,que és el mateix que dir la seva llei constitucional.
Aquests Estats es trobaven units pel nexe que s’establia entre ells de resultes de tenir per monarca una mateixa persona.L’interès del monarca era comú a tots ells.El monarca era d’acord amb el caràcter patrimonial que tenia la monarquia en aquell temps,l’amo de tots els Estats,i com més forts era l’amo,ja se sap,més sòlides i boiants en resulten les propietats.
També Castella, es donà l’Estat dels Furs en acceptar els Senyorius de Biscaia,d’Alaba i Guipuscoa,com a Senyor al monarca de Castella .I més tard amb l’anexió de Navarra succeir el mateix.
D’acord amb la respectiva llei o constitució privativa dita: Fur, els grans pobles de la península es converteixen cadascun d’ells en nacions sobiranes o dotades d’Estat. Són els de l’antiga Corona catalano-aragonesa, és a dir Aragó, Catalunya,València , Mallorca i els que tenien per sobirà comú el rei de Castellà i per tan Castella-Lleó, el Regne de Galicia, Astúries, i els Senyorius Bascos, avui País Basc, i més tard Navarra, tots els quals sense perdre la condició que els era pròpia d’amos de si mateixos, s’integren en l’àmbit de la Hispaniarum Monarquia-la Monarquia de les Espanyes-que s’inicia amb els Reis Catòlics, continua amb els Aùstries.... Amb la monarquia de les espanyes passa existir l’estat dels Furs. El regne d’Espanya encara no existia. La unió existent entre ells és la dita unió personal i que resulta de tenir tots ells una mateixa persona per monarca.
Amb la unió personal dels Reis Catòlics, donà lloc a tots els estats sobirans existents en la península,restin acollits a dita unió personal.
L’estat dels Furs consistia en la unió dels Estats sobirans, que eren plenament sobirans, amb un mateix monarca, que mai infringia les lleis pròpies d’aquests Estats.
La visió de la confederació com a versió actualitzada de la unió d’estats fou la que portà els historiadors romàntics catalans a dir-ne de la que va fundar Jaume I com a sobirà Confederació-Catalana-Aragonesa.
Donat que els Furs són la llei constitucional d’un poble,es comprèn aleshores que la substitució decretada per Felip Vè de les lleis tradicionals d’Aragó,València,Catalunya i Mallorca, no impedís que la Monarquia continués essent de les Espanyes, i per tant la dels Furs per la resta de pobles fora de la Corona d’Aragó.
Ara la pèrdua de les llibertats,arran de la Guerra de Successió,pel que fa els antics regnes de la Corona d’Aragó decretada per Felip Vè, amb els decrets de Nova Planta,portà a suprimir els furs;el dret civil i deixaren Catalunya, Aragó, València, i Mallorca ,despullades dels seus drets;havien deixat de ser sobiranes ara restaven sotmeses a un autogovern subjectat a la voluntat del monarca absolut. (Amb lleis de Castella)
Si Felip Vè va fer mal als antics regnes de la Corona Catalana Aragonesa: Catalunya, Aragó,València i Mallorca. La Constitució de Cadis de 1812 va acabar de rematar la feina amb el naixement de La Nación Española, l’Estat unitari, i tot seguit l’abolició del poc que quedava dels antics regnes de la Corona d’Aragó sota supeditació absolutista, que passaven de manera definitiva a la categoria de província.
Si bé cal recordar que també desaparexien, arran de la Constitució de 1812, els encara Furs Bascos, els de Navarra i la Vall d’Aran, degut a que aquests havien restat fidels a Felip Vè.
L’Estat Confederal és la versió actualitzada dels Furs. Els pobles que la formen són amos de llurs destins i dels seus Estats i,per tant sobirans. Aquesta que és la premissa de la qual hom arrenca per formar l’estat Confederal,és la base de l’Estat dels Furs.
Amb aquesta concepció Confederal,l’Estat de les autonomies desapareix. Logicament, els Estatuts se’n van a rodar, naturalment amb tots els problemes de finançament,i així les ingerències centralistes. Desapareix l’estat unitari que fa seus els ingressos que corresponen a Catalunya i els distribueix com si fos l’amo i senyor.
La Confederació actual no pot ser la mateixa de la Monarquia històrica de les Espanyes. No pot ser com fou aleshores la conservació i l’engrandiment de la Monarquia,identificada amb la persona del monarca. Avui la finalitat és com ahir,cal protegir els Estats Confederats i concretar en determinats assumptes que es diuen ser d’interès comú.
Encara que no la mateixa classe que la d’ahir,aquest interès comú es fixa en benefici dels pobles que es confederen,tal com en definitiva es feia quan l’estat dels furs es concretava en la conservació de la Monarquia.
L’actualització de l’Estat dels Furs que representa la confederació consisteix en l’esmentada fixació moderna de la finalitat comú.
Aleshores quan el Partit Carlí de Catalunya diu avui Furs vol dir Confederació.
És clar que davant de l’Estat unitari que neix per primera vegada entre nosaltres amb la Constitució de 1812 i que a partir de 1835 fou un fet constant fins ara. Els furs davant d’aquest acció representen un altre model d’estat,el de l’Estat plural i que avui és de la Confederació,aquest model és el que respecta la vida dels pobles de l’Espanya actual,que formaren la Monarquia i que fa possible l’existència de la vertadera Espanya,la de les Espanyes.
El nexe d’unió d’Estats no és un fet inventat,sinó real, i que neix naturalment del fet geogràfic i de l’econòmic, i que no deixa de recolzar-se en l’històric per una convivència de segles,sovint afirmada per la participació en unes mateixes empreses.
Aquestes realitats porten en principi a considerar subjectes a una acció comuna les tasques de defensa i les de regulació del mercat comú que es constitueix per la presència de tots els pobles que formen la confederació com són la política monetària,el control conjunt de l’economia i les relacions. La Confederació té les seves pròpies Corts,amb un mateix nombre de representants de cada Estat i elegits per vot popular o per les Corts respectives dels diferents Estats,on se’ls respecta la llengua de cadascun,i disposarà naturalment dels mitjans econòmics necessaris per a desenvolupar la seva tasca de govern,obtinguts per l’aportació dels Estats confederats,decidida en les Corts Confederals.
Entrar en el detall d’aquestes qüestions és entrar en el terreny del que és discutible i que en el seu moment s’haurà de plasmar en solucions pactades entre tots els Estats i objectes d’especificació en el pacte de constitució de la Confederació.
Avui el Partit Carlí, en la seva autogestió global, inclou la Confederació, què és el dret a decidir dels pobles sota uns pactes acordats amb el govern Confederal,com ja s’ha dit. La Confederació és la visió actualitzada dels Furs, en la que possibilita fugir dels constants errors polítics i injustícies que s’han comès amb als anys amb als pobles que configuren el marc actual de L’estat espanyol,i així el fet de recuperar la dignitat d’allò que es propi de cada terra els seus drets i la seva llibertat.
Acabo:
En Paraules del nostre amic Carles Feliu de Travy i militant i ex dirigent del Partit Carlí de Catalunya, que morir fa pocs dies, deia el següent: El mateix que entre els homes, l’entesa entre els pobles només és pot donar si aquests són lliures.
Gràcies per escoltar-me
Quan el Partit Carlí de Catalunya avui parla de furs,vol dir Confederació.
EL Partit Carlí de Catalunya juntament amb altres partits carlins d’altres nacions ,de l’actual marc polític de l’Estat espanyol,l’any 2005 en el 11è Congrés celebrat a Tolosa, a la província de Guipuscoa a Euskal Herria,recuperava una vella tradició carlina la idea de Confederació.La Confederació,que ja a l’any 1930,el Partit Carlí aleshores ja en feia esment doncs,perquè feu un Estatut que serví com a previ per a l’Estatut de Núria del 31,i s’hi referia de manera plena.
Si bé anys els anteriors a la guerra civil s’insistia en el concepte confederatiu,i els anys posteriors a aquesta en plena etapa de la clandestinitat franquista,i durant la Transició,recordava ja la necessitat d’una federació lliure,no es desdeia pas de la confederació,aquests dos conceptes sempre solien anar junts.
Com ja hem dit,avui quan el Partit Carlí de Catalunya,parla de furs, vol dir confederació
Què entenem per furs?
L’Estat dels furs té la seva primera versió en els regnes peninsulars de la Corona Catalana-Aragonesa de Jaume I i els seus descendents.Fou el que formà amb els quatre regnes de Catalunya,Aragó,Mallorca i València que tingueren per titular el Conqueridor.
Cadascú d’aquests estats,d’aquest superestat, era sobirà i independent per tant de tot altra,i es regia per les seves lleis de les quals les fonamentals dels drets de les persones i de l’ordenació de la vida política,és a dir ,les constitucionals,que constituïen els furs.
Amb aquest nom es conegueren les lleis d’Aragó,les de València, Mallorca,les de Navarra,del Senyoriu de Biscaia,d’Alaba i Gui puscoa... A Catalunya se’n deien Constitucions.
El nom de Fur es generalitza entre nosaltres,gràcies a la influència del Carlisme,per designar la llei fonamental específica d’un poble,que és el mateix que dir la seva llei constitucional.
Aquests Estats es trobaven units pel nexe que s’establia entre ells de resultes de tenir per monarca una mateixa persona.L’interès del monarca era comú a tots ells.El monarca era d’acord amb el caràcter patrimonial que tenia la monarquia en aquell temps,l’amo de tots els Estats,i com més forts era l’amo,ja se sap,més sòlides i boiants en resulten les propietats.
També Castella, es donà l’Estat dels Furs en acceptar els Senyorius de Biscaia,d’Alaba i Guipuscoa,com a Senyor al monarca de Castella .I més tard amb l’anexió de Navarra succeir el mateix.
D’acord amb la respectiva llei o constitució privativa dita: Fur, els grans pobles de la península es converteixen cadascun d’ells en nacions sobiranes o dotades d’Estat. Són els de l’antiga Corona catalano-aragonesa, és a dir Aragó, Catalunya,València , Mallorca i els que tenien per sobirà comú el rei de Castellà i per tan Castella-Lleó, el Regne de Galicia, Astúries, i els Senyorius Bascos, avui País Basc, i més tard Navarra, tots els quals sense perdre la condició que els era pròpia d’amos de si mateixos, s’integren en l’àmbit de la Hispaniarum Monarquia-la Monarquia de les Espanyes-que s’inicia amb els Reis Catòlics, continua amb els Aùstries.... Amb la monarquia de les espanyes passa existir l’estat dels Furs. El regne d’Espanya encara no existia. La unió existent entre ells és la dita unió personal i que resulta de tenir tots ells una mateixa persona per monarca.
Amb la unió personal dels Reis Catòlics, donà lloc a tots els estats sobirans existents en la península,restin acollits a dita unió personal.
L’estat dels Furs consistia en la unió dels Estats sobirans, que eren plenament sobirans, amb un mateix monarca, que mai infringia les lleis pròpies d’aquests Estats.
La visió de la confederació com a versió actualitzada de la unió d’estats fou la que portà els historiadors romàntics catalans a dir-ne de la que va fundar Jaume I com a sobirà Confederació-Catalana-Aragonesa.
Donat que els Furs són la llei constitucional d’un poble,es comprèn aleshores que la substitució decretada per Felip Vè de les lleis tradicionals d’Aragó,València,Catalunya i Mallorca, no impedís que la Monarquia continués essent de les Espanyes, i per tant la dels Furs per la resta de pobles fora de la Corona d’Aragó.
Ara la pèrdua de les llibertats,arran de la Guerra de Successió,pel que fa els antics regnes de la Corona d’Aragó decretada per Felip Vè, amb els decrets de Nova Planta,portà a suprimir els furs;el dret civil i deixaren Catalunya, Aragó, València, i Mallorca ,despullades dels seus drets;havien deixat de ser sobiranes ara restaven sotmeses a un autogovern subjectat a la voluntat del monarca absolut. (Amb lleis de Castella)
Si Felip Vè va fer mal als antics regnes de la Corona Catalana Aragonesa: Catalunya, Aragó,València i Mallorca. La Constitució de Cadis de 1812 va acabar de rematar la feina amb el naixement de La Nación Española, l’Estat unitari, i tot seguit l’abolició del poc que quedava dels antics regnes de la Corona d’Aragó sota supeditació absolutista, que passaven de manera definitiva a la categoria de província.
Si bé cal recordar que també desaparexien, arran de la Constitució de 1812, els encara Furs Bascos, els de Navarra i la Vall d’Aran, degut a que aquests havien restat fidels a Felip Vè.
L’Estat Confederal és la versió actualitzada dels Furs. Els pobles que la formen són amos de llurs destins i dels seus Estats i,per tant sobirans. Aquesta que és la premissa de la qual hom arrenca per formar l’estat Confederal,és la base de l’Estat dels Furs.
Amb aquesta concepció Confederal,l’Estat de les autonomies desapareix. Logicament, els Estatuts se’n van a rodar, naturalment amb tots els problemes de finançament,i així les ingerències centralistes. Desapareix l’estat unitari que fa seus els ingressos que corresponen a Catalunya i els distribueix com si fos l’amo i senyor.
La Confederació actual no pot ser la mateixa de la Monarquia històrica de les Espanyes. No pot ser com fou aleshores la conservació i l’engrandiment de la Monarquia,identificada amb la persona del monarca. Avui la finalitat és com ahir,cal protegir els Estats Confederats i concretar en determinats assumptes que es diuen ser d’interès comú.
Encara que no la mateixa classe que la d’ahir,aquest interès comú es fixa en benefici dels pobles que es confederen,tal com en definitiva es feia quan l’estat dels furs es concretava en la conservació de la Monarquia.
L’actualització de l’Estat dels Furs que representa la confederació consisteix en l’esmentada fixació moderna de la finalitat comú.
Aleshores quan el Partit Carlí de Catalunya diu avui Furs vol dir Confederació.
És clar que davant de l’Estat unitari que neix per primera vegada entre nosaltres amb la Constitució de 1812 i que a partir de 1835 fou un fet constant fins ara. Els furs davant d’aquest acció representen un altre model d’estat,el de l’Estat plural i que avui és de la Confederació,aquest model és el que respecta la vida dels pobles de l’Espanya actual,que formaren la Monarquia i que fa possible l’existència de la vertadera Espanya,la de les Espanyes.
El nexe d’unió d’Estats no és un fet inventat,sinó real, i que neix naturalment del fet geogràfic i de l’econòmic, i que no deixa de recolzar-se en l’històric per una convivència de segles,sovint afirmada per la participació en unes mateixes empreses.
Aquestes realitats porten en principi a considerar subjectes a una acció comuna les tasques de defensa i les de regulació del mercat comú que es constitueix per la presència de tots els pobles que formen la confederació com són la política monetària,el control conjunt de l’economia i les relacions. La Confederació té les seves pròpies Corts,amb un mateix nombre de representants de cada Estat i elegits per vot popular o per les Corts respectives dels diferents Estats,on se’ls respecta la llengua de cadascun,i disposarà naturalment dels mitjans econòmics necessaris per a desenvolupar la seva tasca de govern,obtinguts per l’aportació dels Estats confederats,decidida en les Corts Confederals.
Entrar en el detall d’aquestes qüestions és entrar en el terreny del que és discutible i que en el seu moment s’haurà de plasmar en solucions pactades entre tots els Estats i objectes d’especificació en el pacte de constitució de la Confederació.
Avui el Partit Carlí, en la seva autogestió global, inclou la Confederació, què és el dret a decidir dels pobles sota uns pactes acordats amb el govern Confederal,com ja s’ha dit. La Confederació és la visió actualitzada dels Furs, en la que possibilita fugir dels constants errors polítics i injustícies que s’han comès amb als anys amb als pobles que configuren el marc actual de L’estat espanyol,i així el fet de recuperar la dignitat d’allò que es propi de cada terra els seus drets i la seva llibertat.
Acabo:
En Paraules del nostre amic Carles Feliu de Travy i militant i ex dirigent del Partit Carlí de Catalunya, que morir fa pocs dies, deia el següent: El mateix que entre els homes, l’entesa entre els pobles només és pot donar si aquests són lliures.
Gràcies per escoltar-me
No hay comentarios:
Publicar un comentario