JOSEP BENET

A mort Josep Benet,una personalitat que els qui el coneguérem durant l’etapa de la transició democràtica ens crear vertaderes simpaties i admiració,sobretot durant a l’etapa de l’Assemblea de Catalunya,per ser-ne un gran defensor, entre altres prohoms, de les llibertats catalanes. Una època que a mi com tan d’altres ens va agafar de ple,amb els ideals de joventut amb la lluita antifranquista,que se’ns plantejava en aquell moment,i que hom recorda amb nostàlgia,la visió unitària per com es va viure.

.Des del carlisme Josep Benet se l’ha vist com a proper, car que no milités en aquestes files. Un home que reconexia amb la idea de Pere Coromines,la necessitat d’estudiar el carlisme,com a peça fonamental per a la història de Catalunya. Així ho reflectia,en el próleg del llibre d’Evarist Olcina ”El Carlismo y las autonomias regionales”.Carles Feliu,que mantenia amistat amb en Benet, manifestava la sensibilitat,d’aquesta personalitat pel país i les persones. No només des de l’àmbit humà que tan s’ha dit,sinó des de l’àmbit cristià. Entre altres fets,recordava, més d’una vegada,al ser advocats d’ofici tots dos, havien ofert els seus serveis de defensor, a obrers d’esquerra agafats per la policia franquista.

No cal dir que la personalitat de Josep Benet deixa empremta en la història de Catalunya. Molts són els reconeixements ,com a lluitador per a la democràcia i la identitat nacional de Catalunya. No només en l’intensa vida viscuda,en les facetes mencionades, sinó també com historiador per l’obra escrita i el material aplegat. Cal referir-nos des de la direcció del Centre d’Història de Catalunya, l’ímpuls de diversos treballs de recerca pel que fa a la memòria històrica tan en el camp del passat carlí,a mans de prestigiosos historiadors com: Arnabat.Vallverdú, Toledano... O de la Guerra Civil amb una autoritat com Soler Sabaté...O bé ell mateix.Tot plegat una vida viscuda amb intensitat de servei al país. La mort als 87 anys és una mort plena,malgrat l’absència que això pot crear,pels qui se l’estimaven hi estaven al costat.

.El legat d’aquest gran home,el recordarem,com a personalitat de Catalunya. Però sobretot en el temps de l’Assemblea de Catalunya,pel qui hi va aportar,i la significació que va tenir. I com ell explicitava més tard en el próleg del llibre la Gran Conspiració,Crònica de l’Assemblea de Catalunya que fou un moviment unitari ni remotament semblant,pel seu abast,en cap altre poble de l’Estat espanyol. Això ens ha quedat.