"El Partit Carlí de Catalunya advoca per una república (con)federal, d´estats i nacions"El carlisme compleix 175 anys. Va ser el 3 d'octubre de 1833 quan Manuel María 
González, a Talavera de la Reina , va cridar "Viva Carlos V", en rebel•lia contra la proclamació de la filla de Ferran VII com a Reina d'Espanya. Durant tot aquest any, actes i conferències commemoren aquell crit. Perquè ens entenguem: qui són vostès? Som del Partit Carlí de Catalunya, que es va significar en l'etapa de la Transició en la lluita antifranquista, amb les forces democràtiques, en l'Assemblea de Catalunya, en el Consell de 
Forces Polítiques..., i que va patir un intent d'aniquilació en el Montejurra de 1976. Són una mica tossuts, no, intentant encara arreglar un desordre dinàstic de fa 175 anys? Ja en la Transició vam deixar clar que calia establir un referèndum per si el poble volia monarquia o república. El Partit Carlí de Catalunya reconeix la dinastia Borbó Parma com a reis legítims. Però advoca per una república confederal, d'estats i nacions. Els que fa 175 anys es van aixecar en armes per reivindicar que el rei havia de ser l'infant Carles, ara són republicans? La monarquia carlina establia ja a priori la creació d'unes repúbliques federatives. A la sortida del Pretendent Carlí ja en el 1980 com a president del Partit, els carlins abandonen la idea d'una monarquia, però mantenen l'essència de la recuperació federativa dels drets dels pobles en base els seus furs, que són llibertats legítimes, no privilegis. La gent té els carlins com un partit de dretes. Què hi ha del cert? Arran del Concili Vaticà II l'any 1962,el carlisme fa una evolució social cap a l'esquerra. La llibertat de consciència, l'aconfessionalitat del Partit Carlí, que deixarà de dir-se Comunió Tradicionalista, la necessària separació de l'Església i l'Estat, el diàleg obert amb altres forces democràtiques. 
Déu, pàtria i rei. També hi ha qui opina que "ni déu ni pàtria ni rei". El Partit Carlí de Catalunya, tot i sent d'arrels cristianes per la seva història, ja en la Transició va optar per uns nous objectius més actuals.I que responen a una nova concepció
de vida per a temps a venir enfront d'un món globalitzat pel gran capital, que tots estem patint les seves conseqüències. Com veu un carlí la immigració? Tot ésser humà té el dret d'emigrar cap a noves terres, per aconseguir una vida més digna. Calen esforços per integrar els nouvinguts, ja que molts seran el demà del nostre poble. Catalunya sempre ha estat un país de pas, d'anades i vingudes. I el poble català s'ha nodrit d'aquesta realitat. El nou estatut de Catalunya és el fur -per usar la seva terminologia-que mereix Catalunya? Els estatuts són un invent del Govern central. L'Estatut de Catalunya no és cap fur, perquè els furs són el reconeixement de la sobirania d'un poble, amb tots els seus drets legítims. No cal presentar-los a les Corts de Madrid perquè els votin i els vetin.
González, a Talavera de la Reina , va cridar "Viva Carlos V", en rebel•lia contra la proclamació de la filla de Ferran VII com a Reina d'Espanya. Durant tot aquest any, actes i conferències commemoren aquell crit. Perquè ens entenguem: qui són vostès? Som del Partit Carlí de Catalunya, que es va significar en l'etapa de la Transició en la lluita antifranquista, amb les forces democràtiques, en l'Assemblea de Catalunya, en el Consell de 
Forces Polítiques..., i que va patir un intent d'aniquilació en el Montejurra de 1976. Són una mica tossuts, no, intentant encara arreglar un desordre dinàstic de fa 175 anys? Ja en la Transició vam deixar clar que calia establir un referèndum per si el poble volia monarquia o república. El Partit Carlí de Catalunya reconeix la dinastia Borbó Parma com a reis legítims. Però advoca per una república confederal, d'estats i nacions. Els que fa 175 anys es van aixecar en armes per reivindicar que el rei havia de ser l'infant Carles, ara són republicans? La monarquia carlina establia ja a priori la creació d'unes repúbliques federatives. A la sortida del Pretendent Carlí ja en el 1980 com a president del Partit, els carlins abandonen la idea d'una monarquia, però mantenen l'essència de la recuperació federativa dels drets dels pobles en base els seus furs, que són llibertats legítimes, no privilegis. La gent té els carlins com un partit de dretes. Què hi ha del cert? Arran del Concili Vaticà II l'any 1962,el carlisme fa una evolució social cap a l'esquerra. La llibertat de consciència, l'aconfessionalitat del Partit Carlí, que deixarà de dir-se Comunió Tradicionalista, la necessària separació de l'Església i l'Estat, el diàleg obert amb altres forces democràtiques. 
Déu, pàtria i rei. També hi ha qui opina que "ni déu ni pàtria ni rei". El Partit Carlí de Catalunya, tot i sent d'arrels cristianes per la seva història, ja en la Transició va optar per uns nous objectius més actuals.I que responen a una nova concepció
de vida per a temps a venir enfront d'un món globalitzat pel gran capital, que tots estem patint les seves conseqüències. Com veu un carlí la immigració? Tot ésser humà té el dret d'emigrar cap a noves terres, per aconseguir una vida més digna. Calen esforços per integrar els nouvinguts, ja que molts seran el demà del nostre poble. Catalunya sempre ha estat un país de pas, d'anades i vingudes. I el poble català s'ha nodrit d'aquesta realitat. El nou estatut de Catalunya és el fur -per usar la seva terminologia-que mereix Catalunya? Els estatuts són un invent del Govern central. L'Estatut de Catalunya no és cap fur, perquè els furs són el reconeixement de la sobirania d'un poble, amb tots els seus drets legítims. No cal presentar-los a les Corts de Madrid perquè els votin i els vetin.
Ole Jaume, aixi m'agrada dient que no nescesitem que Madrit ens accepti o no las lleis.
ResponderEliminarNo se si o llegiras però soc l'Òscar Busquets de segon.
jaaaaumaa al millooor molt be omaaaa mooolt beeee
ResponderEliminar